història d'entitats

Els inicis: anys 60

En un entorn social i històric que girava la mirada cap una altra banda pel que fa a la problemàtica i mancances que vivien les persones amb discapacitat, un grup reduït de pares i mares, veient la dificultat que tenien els seus fills per seguir l’ensenyament ordinari i davant de la inexistència de serveis on poder ser atesos, decideixen unir-se i crear així un espai on oferir-los una educació. Començaven des de zero, reunint-se, encoratjant-se mútuament, coneixent-se.

EL CENTRE PRIMAVERA

Un dels pares, Jaume Freixenet, ofereix casa d’uns familiars per a organitzar una escola que començarà tenint una sola monitora i quatre alumnes. Aviat altres pares col·laboradors adequaran i oferiran un mas per a traslladar-hi el centre i permetre acollir més nens i nenes. En aquest cas s’inclourà el servei d’una cuinera per a ampliar el temps d’atenció. El nombre d’alumnes no parava de créixer, fins i tot hi havia llistes d’espera. Davant aquestes dificultats d’espai la casa Rodríguez Hnos. els oferí una caseta de fusta on van traslladar els nois més grans.